Prevenció del blanqueig a Andorra: la Llei 14/2017 pas a pas

Qui és subjecte obligat

La llei distingeix dos grups (art. 2):

• Subjectes obligats financers: les entitats operatives del sistema financer, les asseguradores i els corredors del ram de vida, les institucions de gir postal, determinats proveïdors de serveis de pagament i els proveïdors de serveis d’actius virtuals.
• Altres professionals, en l’exercici de la seva activitat: auditors, comptables externs i assessors fiscals; notaris, advocats i altres professions jurídiques quan intervenen per compte del client en operacions com la compravenda d’immobles o societats, la gestió de fons o la creació de societats i estructures; economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats; agents immobiliaris (en els lloguers, només a partir de 10.000 euros mensuals); comerciants que cobren o paguen en efectiu 10.000 euros o més; casinos i jocs d’atzar, i altres supòsits de l’article 2.

Si un d’aquests professionals treballa com a empleat d’una societat, les obligacions de procediments interns recauen en la societat i no en la persona (art. 40.6).

L’estudi de risc individual

Tot comença per l’estudi de risc individual (ERI) de l’article 5: el subjecte obligat ha d’identificar, avaluar i comprendre els seus riscos de blanqueig i de finançament del terrorisme. L’ERI:

• ha d’estar documentat en un informe escrit;
• ha de considerar els factors de risc de clients, països o zones geogràfiques, productes, serveis, operacions i canals de distribució;
• s’ha d’actualitzar periòdicament i sempre que hi hagi novetats importants en l’activitat;
• s’ha de posar a disposició de la UIFAND immediatament quan el requereixi.

La UIFAND pot emetre directrius sobre les mesures adequades segons la mida del subjecte i pot eximir de l’ERI sectors de risc limitat si els seus riscos estan clarament identificats (art. 5.3).

La diligència deguda

Cal aplicar mesures de diligència deguda, entre altres casos, quan s’estableix una relació de negocis, en operacions ocasionals de 15.000 euros o més, també si es fan en diverses operacions relacionades (o transferències de fons de més de 1.000 euros), amb llindars més baixos per als comerciants que cobren en efectiu (10.000 euros) i els jocs d’atzar (2.000 euros), i sempre que hi hagi sospita de blanqueig o dubtes sobre les dades d’identificació, amb independència de qualsevol llindar (art. 8). Les mesures comprenen (art. 9):

1. 1

   Identificar i verificar el client

   Amb documents, dades o informacions de fonts fiables i independents, inclosos els mitjans d’identificació electrònica.
2. 2

   Identificar el beneficiari efectiu

   I prendre mesures raonables per verificar-ne la identitat; en les persones jurídiques i estructures, entendre qui en té la propietat i el control.
3. 3

   Conèixer el propòsit de la relació

   Per a què vol el client el servei i quina activitat preveu fer.
4. 4

   Conèixer l’origen dels fons

   Identificar i verificar d’on surten els fons de la relació o de l’operació.
5. 5

   Seguiment continu

   Revisar que les operacions encaixen amb el perfil del client i mantenir la documentació al dia, sobretot en els clients d’alt risc.

L’abast de les mesures es gradua segons el risc (art. 9.3). Si el risc és reduït es poden aplicar mesures simplificades (art. 11), i cal aplicar mesures reforçades en els supòsits de l’article 12: persones políticament exposades, corresponsalia bancària, països d’alt risc determinats per la UIFAND i altres situacions d’alt risc, com les estructures societàries excessivament complexes o les activitats que fan un ús intensiu d’efectiu.

Declarar a la UIFAND i no revelar-ho

El subjecte obligat ha de declarar a la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació quan té la certesa, sospita o motius raonables per sospitar que els fons provenen d’una activitat delictiva o estan relacionats amb el finançament del terrorisme, també si l’operació ha quedat en temptativa, i ha de respondre sense demora als requeriments de la UIFAND (art. 20).

• Abstenció: no pot executar l’operació sospitosa fins que l’hagi declarada i hagi complert les instruccions de la UIFAND. Si no executar-la és impossible o pot perjudicar la investigació, la pot executar i declarar-la tot seguit, explicant per què (art. 22).
• Prohibició de revelació: ni el subjecte obligat ni els seus directius o empleats poden dir al client ni a tercers que s’ha comunicat informació a la UIFAND o que hi ha una anàlisi en curs (art. 26).
• Advocats, notaris i comptables externs: no han de declarar la informació que reben en determinar la posició jurídica del client o en defensar-lo o representar-lo en un procediment judicial (art. 20.2).

Control intern, representant i formació

Les persones jurídiques que són subjectes obligats han de designar un òrgan de control intern i comunicació, format per membres de l’alta direcció o directius, notificar-lo a la UIFAND i establir procediments de control intern (art. 40.2). Si el subjecte obligat no financer és una persona física, ella mateixa és l’òrgan (art. 40.3). Tots han de designar, com a mínim, un directiu de l’òrgan com a representant davant la UIFAND, que fa les declaracions de sospita i rep els requeriments (art. 40.4 i 40.5).

Els subjectes obligats financers, a més, han de contractar cada any una auditoria externa independent i enviar-ne l’informe a la UIFAND (art. 40.1). I tots han de formar el personal, amb mesures proporcionades al risc, l’activitat i la mida (art. 42).

Mesures restrictives

La Comissió permanent de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme publica al web de la UIFAND una llista de persones i entitats vinculades al terrorisme o al finançament de la proliferació, i les mesures restrictives que s’hi apliquen, com el bloqueig de fons (art. 48 a 50). Un subjecte obligat que tingui relació amb fons afectats ho ha d’informar a la UIFAND, juntament amb qualsevol operació que la persona designada intenti fer, com a màxim cinc dies després de la publicació de la resolució o, si és posterior, de la data en què els fons arriben a les seves mans (art. 52.2). Convé que el procediment intern digui qui consulta la llista i amb quina freqüència.

Sancions

A més de la sanció a l’empresa, també es pot sancionar els càrrecs d’alta direcció a qui sigui imputable la infracció, amb multes de fins a 300.000 euros i la suspensió en els casos molt greus (art. 74.4). I els límits de les multes poden créixer: fins al doble del benefici obtingut amb la infracció, si es pot calcular, i, per a un subjecte obligat financer amb incompliments greus, reiterats o sistemàtics de les obligacions bàsiques, fins al 5 % del volum de negocis anual (art. 76).

El que ve: el reglament europeu

El Reglament (UE) 2024/1624, que unifica a la Unió les normes de prevenció del blanqueig, figura a l’annex de l’Acord Monetari entre la UE i Andorra amb un termini d’incorporació que acaba el 31 de desembre del 2028 (Decisió (UE) 2026/475). Encara cal veure com ho farà Andorra, però un sistema ben documentat avui serà la base per adaptar-s’hi.

Si també treballes a Espanya, compara les dues lleis a la guia en castellà de prevención del blanqueo en España y Andorra.

Un sistema que es pot ensenyar

Preguntes freqüents